Mostrando entradas con la etiqueta Salinger. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Salinger. Mostrar todas las entradas

sábado, 14 de mayo de 2011

Salinger VS. Malinowski

Leo Nueve cuentos, de Salinger. Estaría toda la mañana leyendo a Salinger, pero no quiero acabar el libro, no ahora que me he hundido hasta el cuello en un par de relatos que me han pasado por encima como un ciclón. No debería leer, hoy no. Apilados los apuntes de Etnografía, me muerde el calendario la conciencia. La jodida UNED te aprieta a base de tochazos. No me queda tiempo y hay mucho dinero en juego. La responsabilidad echa unas flores que huelen a mierda. Leo, sigo leyendo, el blog de la antigua Comtessa d´Angeville. Se llama Meta incognita y es una maravilla. A su manera, ella también es una etnógrafa. Los apuntes esperan. Buceo un poco más. Es difícil sacudirse a Salinger. Algún día hablaré de esos dos cuentos. Algún día hablaré de los caminos que van de Salinger a Carver y de Carver a las alcantarillas infectadas de jóvenes escritores que alguna vez se creyeron merecedores de una exitencia única. Trampas. Os dejo una cita de un amigo de la etnógrafa: Els músics es droguen més, els pintors follen molt i els escriptors duen una vida social i afectiva catastròfica. O bé: els músics follen més, els pintors es droguen molt i els escriptors duen una vida social i afectiva catastròfica. Sí: els dos primers tòpics són intercanviables però el tercer és inamovible. Podéis seguirle aquí. Salinger contra Malinowski. ¡Menuda pelea de gallos!